La venda d’habitatges sense cèdula d’habitabilitat a Catalunya

Civil

Catalunya és una de les Comunitats en les que, en cas de transmissió d’un habitatge, és obligatori acreditar que aquest compleix amb les condicions d’habitabilitat mitjançant l’entrega de la corresponent cèdula d’habitabilitat. No obstant, hi ha determinats casos en els que la Llei permet exonerar a la venedora d’aquesta entrega, però únicament quan es tracti d’habitatges que no són de nova construcció.

Tingui’s en compte que la normativa defineix la cèdula d’habitabilitat com “l’acte administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i que, per tant, és apta per a ser destinada a residència humana, sens perjudici que es desenvolupin altres activitats degudament autoritzades.”. Està clar que la clau és que l’habitatge sigui habitable, de manera que aquells habitatges que no siguin “habitables” no disposaran de cèdula d’habitabilitat… Però llavors… es poden transmetre? Què passa si hem d’adquirir un habitatge, per exemple, que es troba en ruïnes per reformar-la? La podem comprar?

Evidentment sí. La voluntat del legislador en cap cas és limitar la transmissió excloent aquells immobles que encara que constin descrits com a “habitatge” no siguin aptes per al seu ús, sinó més aviat garantir a l’adquirent que allò que compra com a “habitatge” apte per al seu ús realment ho és perquè existeix un acte administratiu que així ho reconeix.

Però centrem-nos en el supòsit que hem apuntat: la transmissió d’immobles descrits com a habitatge que no reuneixen les condicions necessàries per a disposar de la cèdula d’habitabilitat. La Llei preveu en aquests casos l’exoneració de la seva entrega, però s’haurà de tenir en compte com s’ha d’articular en l’escriptura pública de transmissió.

Així, en cas que l’habitatge que estiguem comprant hagi de ser objecte de rehabilitació o enderrocament, a l’escriptura s’ha de fer constar que als efectes d’allò previst a l’article 10 del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, la part compradora exonera de forma expressa a la part venedora de l’entrega de la cèdula d’habitabilitat tota vegada que la finca s’adquireix amb la finalitat de ser rehabilitada o ser objecte d’enderrocament. Addicionalment, en el supòsit de rehabilitació, a l’escriptura de compravenda s’ha d’acompanyar un informe emès per una empresa tècnica competent en el que s’acrediti que l’habitatge pot obtenir la cèdula d’habitabilitat  un cop executades les obres de rehabilitació necessàries per complir la normativa tècnica d’habitabilitat.

La Llei estableix que en aquests casos el Registrador haurà de fer constar mitjançant nota marginal que l’habitatge transmès queda subjecte a l’execució de les obres de rehabilitació o d’enderrocament, essent cancel·lada la citada nota un cop es presenti la cèdula d’habitabilitat obtinguda després de la rehabilitació o bé amb la certificació municipal de l’enderrocament.

A part del cas anterior, la Llei també estableix que quan el destí de l’immoble no sigui el de l’ús com a habitatge, la part compradora també podrà exonerar a la part venedora de l’entrega de la cèdula, fent constar també per manifestació d’ambdues parts aquest extrem a l’escriptura.

I finalment, hi ha un tercer supòsit d’exoneració, que serà quan les parts acordin l’entrega de la cèdula en un moment posterior a la data en què es produeixi la transmissió. No obstant, s’haurà d’acompanyar a l’escriptura de compraventa la sol·licitud de la cèdula registrada així com el certificat emès per una persona tècnica competent que acrediti que l’habitatge reuneix les condicions necessàries per a obtenir la cèdula d’habitabilitat de segona ocupació.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 × 4 =