Parlem amb… Antoni Millet, soci “of Counsel” de MES Advocats

General

Nascut a Barcelona l’any 1946, Antoni Millet Abbad és actualment soci “of counsel” de MES ADVOCATS I GESTIÓ, S.L.P., Director del CEI (Centro de Estudios Internacionales) vinculat a la Universitat de Barcelona, Secretari Executiu del Patronat de la Fundación Privada Centro de Estudios Internacionales, Secretari de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi i President del Patronat de la Fundació Pere Tarrés, entre d’altres càrrecs. En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria, tot reflexionant sobre la seva professió i explicant-nos les seves funcions dins l’organigrama de MES ADVOCATS I GESTIÓ, S.L.P.

1.- Per què va decidir dedicar-se al Dret?

Venia condicionat per tres factors: primer que havia optat per fer el Batxillerat de lletres. A la meva època, calia decidir, als 14 anys, si volies fer ciències o lletres. Anava bé en totes les assignatures, però m’agradaven més la història, la literatura i el llatí, que no pas la química, la física o les matemàtiques. En segon lloc, per tradició familiar materna. I finalment, perquè en aquells anys (1962/1963), havia adquirit un sentit fort vers la justícia social.

2.- Ha estat soci de diversos despatxos d’advocats i actualment és soci “of counsel” de MES Advocats I gestió SLP. Què significa ser “of counsel” i quin paper desenvolupa dins d’un despatx com MES Advocats?

Doncs un “of counsel” o “conseller” és un professional que havent arribat a l’edat de retirar-se es veu capaç de seguir actiu, però no a la primera fila. Això vol dir, retirat de les funcions executives i dedicat a donar consell, basat en la seva experiència, als companys i companyes del despatx, així com acompanyar-los en expedients o reunions complexes i elaborar pensament, dictàmens, etc. Coses que, en el dia a dia d’un advocat en actiu, costen més. Podria equiparar-se al Professor Emèrit en l’àmbit acadèmic.

3.- MES Advocats és el resultat d’una fusió entre dos despatxos d’advocats de disciplines i inicis ben diferents. Després de gairebé set anys de la fusió, quin balanç ens pot fer?

Crec que ens hem anat adaptant molt lentament, doncs veníem de camps diferents i diferents formes de treballar. Però en el darrer any, hem fet passos de gegant i estem en disposició d’afrontar el futur amb un equip cohesionat i capaç d’innovar i d’entendre el despatx com una empresa de serveis.

4.- Des dels seus inicis professionals ha estat molt vinculat a la banca, un món que coneix molt de prop. Com ha marcat aquesta vinculació la seva vida professional?

És certa aquesta vinculació. 12 anys d’exercici a l’Assessoria de l’antiga Caixa de Barcelona em varen aportar capacitat per dedicar-me a diferents camps del Dret (civil, mercantil, administratiu). Però com eren altres temps, també vaig treballar a dos despatxos –en anys diferents- un dedicat a laboral i l’altre a l’assessorament i defensa de les classes populars. En aquella època, a les caixes, es treballava de 8 a 15h, de dilluns a divendres. A més, podia demanar permisos per poder assistir a judicis, sempre que no n’abusés. Per aquest motiu, en aquests despatxos feia més feina contractual, d’assessorament o de redacció d’escrits processals, contractes, etc. que no pas assistir a vistes.

5.- Creu que el sector bancari s’ha sabut adaptar als canvis socials i econòmics dels darrers anys?

Rotundament no. Crec que els canvis han estat sobtats, que la crisi ha sorprès a tothom i que la Banca -en general- i també els Organismes de Control Governamental, no han sabut reaccionar a temps i fer els canvis de rumb necessaris. Ara es fa amb presses, sense perspectiva i amb un entorn que els culpa, sovint injustament, de tots els mals. Esperem que hi hagi nous lideratges que sàpiguen interpretar els signes dels temps en el sector financer.

6.- Com s’ha reorientat MES Advocats a les noves necessitats del sector bancari?

MES Advocats, com he dit, ha fet un canvi i un gir copernicà, fruit del Pla Estratègic que va elaborar la primavera del 2015. De cara al sector bancari, ha entès que hi ha dos tipus d’encàrrecs diferents.

a) Els massius derivats dels dia a dia del negoci, en els que juntament a una constant preparació processal és crític el tema del control administratiu d’expedients per donar resposta als impactes en compte d’explotació que tenen els crèdits impagats.

b) Els que suposen un major valor afegit i que cauen més en l’àmbit del consell mercantil i financer.

També hi ha hagut una creixent necessitat de gestionar i assessorar aquestes entitats en àmbits nous com l’immobiliari i urbanístic.

7.- També té experiència docent, atès que va ser professor de Dret Romà a la Universitat de Barcelona, fet que li ha permès estar en contacte amb diverses generacions de nous advocats. Com creu que ha de ser avui dia l’advocat ideal?

L’any 2008, vaig deixar les meves tasques docents (després de 34 anys) doncs creia que la tradició cultural dels alumnes, després del tombant de segle, era tant diferent a la meva que no podien entendre ni els exemples amb els que il·lustrava les meves explicacions. Imagineu doncs, si puc pontificar gaire sobre l’advocat ideal d’avui en dia… Fent un esforç, diré que ha de ser persona equilibrada, que sàpiga entendre el problema del client i fer-se entendre, per propis i adversaris. També que tingui més present el Dret en el sentit romà d’equitat i justícia que la Llei, que només és un instrument conjuntural del Dret.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

twenty + two =