Plusvàlues en entredit

Fiscal

L’impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua, és un impost municipal directe regulat actualment pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de Hisendes. Aquest afecta als béns de naturalesa urbana, i s’aplica en els supòsits de transmissions d’aquests (ja sigui transmissions a títol lucratiu com són donacions o herències, o bé a títol onerós com per exemple una compravenda). L’impost es calcula en base al valor cadastral del sòl (no de construcció) del bé transmès i augmenta en funció dels anys transcorreguts entre l’adquisició d’aquest i la transmissió, amb total independència del guany real obtingut en la transmissió. Així doncs, la base imposable de l’impost està constituïda per l’increment del valor dels terrenys, prenent com a base per calcular-ho el valor del terreny i el % d’increment que es calcula multiplicant el nombre d’anys sencers transcorreguts des de la darrera transmissió pel coeficient establert per l’Ajuntament, que haurà de regular-se dins dels límits establerts a la Llei d’Hisendes Locals.

 Situació actual i jurisprudència

Deixant a banda les principals exempcions i bonificacions que estableix la llei, volem posar de relleu com la situació actual ha fet que aquest impost actualment hagi estat molt criticat i en entredit, ja que la raó de ser d’aquest és més que qüestionable en molt dels casos en els quals s’aplica. Així doncs, si bé fa un temps la normalitat era que els immobles es transmetessin per un preu superior al satisfet en el moment de la seva adquisició, i per tant l’impost tenia el seu sentit, actualment com bé sabem, en la situació de crisis actual el panorama és bastant diferent. Així doncs, arrel de les caigudes continuades dels preus del mercat immobiliari, avui en dia moltes de les transmissions dels immobles que tenen lloc al Estat espanyol s’estan realitzant per un preu inferior al de la seva adquisició, per la qual cosa l’impost pot arribar en molts casos a ser injust, donat que està gravant una situació que en cap cas és de benefici pel subjecte passiu, més bé al contrari.

Per aquesta raó, cada cop més són les sentències dels Tribunals que refusen l’aplicació del impost de manera automàtica. Alguns consideren que per evitar l’aplicació d’una regla injusta, si en la venta no hi ha benefici, simplement no s’ha realitzat el fet imposable i per tant no hi ha deute tributari. Altres consideren que un article que gravi l’increment de valor de forma objectiva seria inconstitucional, per la qual cosa, per tal d’interpretar la llei de manera que sigui constitucional, l’única forma és si es considera que l’import del càlcul és màxim, i que aquest es podrà reduir o anular si es demostra que la plusvàlua ha estat menor o inexistent.

Cal destacar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  de 18 de Juliol de 2013 que conclou que si es pot acreditar i provar que en el cas concret no ha existit cap increment en termes econòmics reals, la plusvàlua no es pot exigir, ja que faltaria un element essencial del fet imposable que és que l’increment del valor dels immobles.

Conclusions

Tot i que com hem vist, cada cop més, tan jurisprudencial com doctrinalment, s’està posant de relleu la injusta regulació de la plusvàlua, mentre no hi hagi un canvi legislatiu els Ajuntaments continuaran sol·licitant l’ ingrés derivat del càlcul objectiu que apliquen i els terminis d’ingrés seran els mateixos.

Per això, des d’aquí recomanem, que la manera correcte de procedir per tal d’evitar sancions no desitjades és la presentació i ingrés de l’autoliquidació en termini però que a continuació, si s’estima que estem davant d’un dels casos en que la transmissió ha estat per un valor inferior a la d’adquisició, se sol·liciti la rectificació de la liquidació i la consegüent devolució del pagament indegudament ingressat. Donat que els tribunals cada cop de manera més unitària estan recolzant aquesta posició és una molt bona opció a tenir en compte.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

seventeen − five =