Sí europeu al control pels tribunals espanyols de l’IRPH

Hipotecari, Processal

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha considerat que els tribunals espanyols hauran d’assegurar el caràcter clar i comprensible de les clàusules  dels contractes de préstec hipotecari que estableixen la aplicació d’un tipus d’interès variable basat en l’índex de referència de les caixes d’estalvis (IRPH Caixes).

Dos anys després que el Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona presentés una petició de decisió prejudicial davant el TJUE respecte a la interpretació de la Directiva 93/13/CEE del Consell sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, en relació amb la clàusula relativa al tipus d’interès variable IRPH Caixes, el passat 3 de març es va dictar la Sentència pel TJUE que resol aquesta qüestió considerant, a diferència del que havia resolt el Ple del Tribunal Suprem 669/2017 de 14 de desembre, que en els contractes de préstec hipotecari celebrats entre un consumidor i un professional, la clàusula que estableixi l’aplicació d’un tipus d’interès variable basat en l’IRPH s’ha de sotmetre al control d’abusivitat derivat de l’esmentada Directiva.

El Tribunal Suprem havia exclòs aquest control al considerar que la clàusula que determinava l’aplicació de l’IRPH Caixes responia a l’aplicació d’un índex de referència definit i regulat legalment no essent la part predisponent qui ho definia contractualment, sinó que es remetia a un índex oficial regulat mitjançant disposicions legals.

Per contra, el TJUE considera que procedeix analitzar si es tracta d’una clàusula transparent i això no només implica que la clàusula sigui comprensible en un pla formal i gramatical, sinó també permetre al consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, que estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul de l’esmentat tipus d’interès i de valorar les conseqüències econòmiques de referenciar seu préstec a aquest índex.

Hauran de ser els jutges nacionals qui, després d’analitzar individualment cada cas, determinaran si procedeix declarar abusiva aquesta clàusula, resolent el TJUE que no és procedent deixar el préstec sense tipus d’interès, sinó que aquest ha de ser substituït, en defecte d’acord diferent entre les parts, per l’índex supletori preveu la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013, de 27 de setembre de 2013. En aquest sentit, és procedent l’aplicació de el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a adquisició d’habitatge lliure, concedits per les entitats de crèdit a Espanya (IRPH entitats) aplicant-li un diferencial equivalent a la mitjana aritmètica de les diferències entre el tipus que desapareix i el citat anteriorment, calculades amb les dades disponibles entre la data d’atorgament del contracte i la data en la qual efectivament es produeix la substitució del tipus.

A continuació s’adjunta enllaç del simulador de el Banc d’Espanya que permet calcular el diferencial a aplicar si es declara la nul·litat de l’IRPH Caixes i, no existint acord entre les parts, es pot aplicar l’IRPH Entitats de conformitat amb la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013.