La polèmica de l’article 160f) de la Llei de Societats de Capital en les compravendes de béns immobles

La Llei 31/2014, de 3 de desembre, va introduir la norma de l’article 160 f) de la Llei de Societats de Capital (d’ara endavant la Llei) que ha generat controvèrsia entre els Notaris i els Registradors de la Propietat.

L’article 160 f) de la Llei s’incorpora a fi de millorar el govern corporatiu de les societats en atribuir a la Junta General competència per a deliberar i prendre decisions sobre “l’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat d’actius essencials”.

El primer debat de la norma és que no defineix el concepte ni la naturalesa del propi “actiu essencial” ja que el legislador va atribuir com a essencial “totes aquelles operacions que la seva quantia ascendeix al 25% del valor dels actius de la societat, segons l’últim balanç aprovat”, però s’ha de tenir en compte que en determinades ocasions un actiu pot no ser essencial encara que l’operació superi el 25% dels actius de la societat o que un actiu sigui essencial perquè modifica l’objecte social de la societat però l’operació no superi el 25%.

La segona disputa de la norma recau en la diferent manera d’entendre l’abast de l’article 160 f) de la Llei per part dels Notaris i els Registradors de la Propietat donat que en la majoria dels casos aquests últims exigeixen que l’administrador de la societat manifesti formalment en l’escriptura de compravenda que el bé alienat no és un actiu essencial de la societat, opinió que molts Notaris no comparteixen ja que no ho consideren necessari atès que ells mateixos ja compleixen amb el seu deure de vetllar per l’adequació del negoci a la legalitat que tenen encomanats. En aquest sentit cal destacar la Resolució núm. 9007/2015, de 26 de Juny de 2015, de la Direcció General dels Registres i del Notariat que estableix que l’omissió d’aquesta manifestació expressa en l’escriptura no és per sí defecte que pugui impedir la inscripció.

No obstant això, tot i que la Llei no imposa l’obligació formal d’aportar un certificat o de fer una manifestació expressa sobre el caràcter essencial o no del bé immoble objecte de transmissió, en la pràctica ens trobem que les inscripcions de les compravendes en les quals no s’ha fet constar aquesta manifestació s’estan suspenent fins que no s’acrediti el caràcter del bé alienat en relació a l’article 160 f) de la Llei.

Per això, a fi d’evitar una qualificació negativa del Registre de la Propietat la nostra recomanació és que en el moment de la compravenda tant el representant de la societat venedora com el representant de la societat adquirent manifestin formalment si el bé que s’ha d’alienar constitueix o no un actiu essencial de la societat.

Nom *

Deixa un comentari