Qui paga l’IBI de l’exercici en curs en una compravenda?

Just ara fa un any fou dictada una nova Sentència per part del Tribunal Suprem (Sentència 409/2016, de 15 de juny) que ve  a determinar qui haurà d’assumir l’Impost de Béns Immobles quan hagi tingut lloc la transmissió de la finca. Fins llavors, era una qüestió controvertida, amb criteris diferents per part de les distintes Audiències Provincials.

La Sentència ve a resoldre un cas en el que després de la transmissió d’unes places d’aparcament el 16 de març de 2009, la part venedora va procedir a reclamar a la compradora la part proporcional de l’IBI de l’exercici en curs, és a dir, la corresponent al període que anava del 16 de març al 31 de desembre de 2009, considerant que pel fet de ser titular de la finca durant aquell període havia d’assumir la quota proporcional de l’impost, tota vegada que a l’escriptura de compraventa no s’havia pactat el contrari. Dita reclamació fou estimada pel Jutjat de Primera Instància, essent posteriorment estimat el recurs d’apel·lació formulat per la part demandada davant l’Audiència Provincial i finalment estimat el recurs de cassació de la part demandant davant el Tribunal Suprem, qui va dictar la Sentència comentada.

Així, en aquest cas, els preceptes jurídics que són interpretats són els següents:

Article 61 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals de 5 de març de 2004:

1.- Constitueix el fet imposable de l’impost la titularitat dels següents drets sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials:

a) d’una concessió administrativa sobre els propis immobles o sobre els serveis públics dels que siguin afectes.

b) d’un dret real de superfície.

c) d’un dret real d’usdefruit.

d) del dret de propietat.

Article 63 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals de 5 de març de 2004:

1.- Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones naturals i jurídiques i les entitats a que es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que ostenten la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable d’aquest impost.

(…)

 2.- Allò disposat en l’apartat anterior serà d’aplicació sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributària soportada conforme a les normes de dret comú.

Article 75 del Text Refòs de la Llei d’Hisendes Locals de 5 de març de 2004:

“1.- L’impost es devengarà el primer dia del període impositiu.

 2.- El període impositiu coincideix amb l’any natural.

La pretensió del recorrent vaconsistir en què la Sala determinés que l’article 63.2 de la LHL permet la repercussió de la càrrega tributària sense que hi hagi necessitat d’acord exprés, de manera que l’impost l’haurà de suportar el propietari que ho sigui en cada moment i pel temps que sigui, tret de pacte en contrari.

Així, de la normativa anterior, la Sala del Civil del Tribunal Suprem estima el motiu de la venedora / recorrent i argumenta que s’ha de deduir que el fet imposable del IBI es la propietat, subjecte passiu és el propietari que ho sigui al moment en què es meriti i que la meritació coincideix amb el primer dia de l’any natural, permetent l’article 63.2 que la venedora pugui repercutir-lo sense necessitat de pacte. No obstant, això no impedeix que les parts puguin pactar la impossibilitat de repercussió.

A efectes pràctics i a mode de conclusió, aquesta Sentència trenca amb la creença generalitzada que el pagament de l’IBI correspon a qui sigui titular de la finca l’1 de gener, establint ara, com a regla general, que en absència de pacte en contra, el venedor que hagi abonat l’IBI podrà repercutir-lo sobre el comprador de forma proporcional al temps en què cadascuna de les parts hagi ostentat la titularitat.

Nom *

Deixa un comentari